Per a què serveix la butxaca petita dels vaquers?

Hi ha certes coses que, de tant veure-les en el dia a dia, passen desapercebudes. I passen, i passen, fins que acaben convertint-se en detalls que sempre van estar allà (¿no?), i ja ningú repara en el seu propi origen.

Una d'aquestes coses és la butxaca petita dels pantalons vaquers, aquest espai quadrat d'a penes uns centímetres que, quan va sorgir, no era per estètica, sinó per una qüestió d'utilitat.

L'origen de la butxaca petita dels vaquers

La invenció dels mítics vaquers se la devem a certa marca mundialment coneguda. El seu fundador, un alemany que va emigrar als Estats Units a mitjans del segle XIX, va decidir confeccionar roba de treball per als miners fent servir el teixit denim, una tela de gran resistència idònia per a les dures condicions d'aquell treball.

Els primers jeans que va comercialitzar aquesta marca disposaven de quatre butxaques: un darrere, dos davanters i la butxaca petita a la qual ens referim. La funció d'aquest últim, lluny de l'estètic, era poder guardar el clàssic rellotge de butxaca i cadena, un objecte popular i delicat que, fins aleshores, no quedava més remei que guardar-lo en alguna butxaca molt més desprotegida.

Van passar els temps del rellotge, però no de la seva butxaca

Amb l'arribada del segle XX, el rellotge de polsera va posar fi als temps del rellotge de butxaca, que va acabar caient en desús. No obstant això, les noves marques vaqueres van mantenir la butxaca petita als seus pantalons, tal vegada com un detall que distingís la confecció del vaquer d'altres pantalons.

Tot i que el rellotge de butxaca ja pràcticament no es fes servir, als anys 30 va aparèixer un altre objecte que, intencionadament o no, cabia a la perfecció a la butxaca petita del vaquer: el Zippo, un encenedor que havia de romandre en posició vertical per evitar que la gasolina que contenia es vessés.

Seguint amb les dècades fins als nostres dies, la butxaca petita dels vaquers ens serveix per guardar pràcticament qualsevol cosa que hi xiuli: monedes, embolcalls, xiclets, encenedors que no es vessen...

I els reblats de les butxaques dels pantalons?

Sense sortir-nos dels vaquers, un altre d'aquests petits detalls que ja compleixen una funció estètica són els reblats metàl·lics de les butxaques dels jeans.

Aquestes peces metàl·liques es van posar en els primers vaquers també per un motiu essencialment pràctic, com en el cas de la butxaca petita.

Com vam dir abans, els vaquers van sorgir com a roba de treball per als miners, els quals carregaven les seves butxaques amb molt pes durant les llargues jornades. Per evitar que aquest excés de pes descosés i esquitxes les butxaques dels miners, es van reforçar les cantonades amb reblats metàl·lics, augmentat així la resistència i la durabilitat de la peça.

El color del fil era l'únic element potser amb una connotació estètica dels primers vaquers, i és que el color anomenat caldera és el que combinava millor amb el color metàl·lic dels reblats. D'aquí que la majoria de regular jeans actuals estiguin cosits encara per defecte amb aquest fil de color més aviat bronzejat.

No deixa de ser curiós que una peça originàriament per treballar s'hagi convertit en una icona de la moda. De fet, des de la primera marca que va inventar els jeans fins a l'actualitat han sorgit cents de firmes que comercialitzen aquesta mítica peça, tant vaquers per a dona com vaquers per a home.

Com sempre passa, els alts nivells de demanda porten les marques a abaratir costos i reduir els temps mitjançant la producció en cadena, tot això a compte dels treballadors i del planeta.

Nosaltres posem en pràctica el model de la slow fashion, creant roba vaquera de manera artesanal, amb materials sostenibles i un catàleg atemporal.

La slow fashion no és una moda, sinó la solució a problemes que cada vegada passen menys desapercebuts i tenen un clar origen: la fast fashion de les grans marques de moda.

No siguis part del problema: sé part de la solució amb la moda vaquera sostenible de Bustins Jeans.